Camí de Cavalls a dia d’avui

Qualsevol ruta per llarga que sigui comença amb un pas. Després arriben les pujades, les baixades i els meandres, perquè en la vida encara que ho sembli no hi ha camí pla. I tan sols, de vegades, una meta clara.

A Menorca hi ha un sender que duu al mateix punt de partida, el Camí de Cavalls.

El cavall fins fa poques dècades era l’únic vehicle que podia passar pels camins, per això, es va adaptar a ells.

La millor manera de fer el Camí de Cavalls és muntat en aquest quadrúpeda.

El Camí de Cavalls permet recórrer el perímetre de Menorca al complet. Són uns 200km de camí, la qual cosa no és freqüent. Menys encara, en una illa petita com aquesta.

Un patrimoni que enamora

Els menorquins han lluitat durant anys per a recuperar aquest traçat que havia quedat en desús. Actualment s’estan portant a terme labors de neteja, licitació, col·locació de barreres perquè es pugui transitar lliurement pel camí que ja s’ha expropiat, pagat i que es troba en la fase final.

La reclamació de la Coordinadora del Camí de Cavalls era clara. Sol·licitaven el dret de passada per aquest camí que travessa finques privades i un traçat que, per cert, no està sempre definit del tot. Molts dels propietaris dels terrenys impedien la circulació fins i tot posant un mur en el sender. El debat arribà als tribunals, però el Govern Menorquí va decidir concloure’l expropiant l’ús d’aquest camí. Ara el pas és lliure, més o menys.

Aventura, deliberació i obstacles és el que troben els menorquins i altres curiosos que s’aventuren per aquesta sendera encara per senyalitzar amb exactitud.

El Camí de Cavalls és una ruta molt important per als menorquins, que té gran valor ecològic- mediambiental, interès científic, paisatgístic i, sobretot, ruta tradicional menorquina.

A Menorca sobren pedres. El mur o “paret seca” jalona tota la illa. Delimita propietats i marca carreteres i, és clar, en alguns trams acompanya al Camí de Cavalls. A la illa es llevaven les pedres per a poder plantar, i les amuntonaven en forma de mur. Amb això es van adonar que protegien la vegetació del vent i d’aquesta manera es va començar a jalonar tota la illa.

Des del Consell Insular de Menorca, intenten trencar barreres. Doncs encara en el recorregut es troben murs que no haurien de persistir.

La idea és reconduir l’excursionisme en un únic camí. Alguns trams són una autèntica selva i contra això caldrà lluitar. Caldrà anar recol·locant fites. Forma part també d’un altre projecte posterior acordar com s’ha de mantenir aquest camí en bon estat. Fites com les ja col·locades no han de ser només una anècdota.

Les torres de la illa són un dels seus patrimonis. Les uneix el Camí de Cavalls. El control de la costa és el motiu primordial de la seva existència. Hi ha dos tipus de torres: les que s’usaven com a lloc de vigilància i les que tenien com a funció repel·lir qualsevol invasió.

Es diu que el camí acostumava a passar pel costat del mar de l’últim mur que limitava les pastures en la costa.

L’ ullastre és la fusta utilitzada per a fer les barreres que tant caracteritzen a la Menorca rural. Molts són les senderes que es troben delimitades per elles i la funció principal de les quals és separar un terreny d’un altre i evitar que el bestiar s’extraviï.

Aquí queda el Camí de Cavalls, romandrà com testimoni de la història d’aquells que passen perseguint camins cap a l’impossible o cap a llocs propers al paradís.