El Llatzeret (Lazareto) va ser construït entre 1793 i 1807, si bé no va entrar en funcionament fins a deu anys més tard, amb l’objectiu de disposar d’un espai adequat per aïllar els sospitosos de patir malalties infeccioses que arribaven mitjançant el transport marítim al port de Maó.

Al llarg del segle XIX es va convertir en un dels llatzerets més importants de la Mediterrània occidental. No obstant això, l’activitat sanitària no va durar molt més. El 1919 va arribar l’últim vaixell en quarantena i poc després el Llatzeret va tancar les seves portes.

Durant anys aquest edifici declarat Bé d’Interès Cultural ha estat residència estiuenca per a funcionaris del Ministeri de Sanitat i des dels anys 80 acull l’Escola de Salut Pública de Menorca.

El traspàs de la titularitat al Consell Insular de Menorca, efectiu des del 2015, ha suposat l’obertura del Llatzeret al públic. Un dels primers passos ha estat l’organització de visites guiades. En un futur pròxims es potenciarà l’ús cultural, formatiu i turístic.