Trepucó és, amb una superfície propera als 50.000 metres quadrats, un dels poblats talaiòtics més grans de Menorca. Actualment, només es conserva una petita part de l’assentament original; tot i així, és considerat un dels jaciments més representatius de la cultura talaiòtica.

Entre els elements arquitectònics que han arribat fins als nostres dies destaquen dos dels quatre talaiots documentats, el recinte de taula, restes d’habitatges i diversos trams de l’antiga muralla, en un dels quals es conserven les restes de dues torres quadrades. També del segle XVIII queden restes de la fortificació de planta d’estrella on se situa un dels talaiots.

Hi ha indicis que el poblat prehistòric va poder ser destruït durant la II Guerra Púnica (s. II aC.). El fet que fos abandonat de manera precipitada explica que les excavacions traguessin a la llum un utillatge domèstic molt ben conservat (es troba exposat al Museu de Menorca).

La primera intervenció arqueològica la va encapçalar l’arqueòloga britànica Margaret Murray a l’any 1931. Posteriorment s’han realitzat altres excavacions, com la dirigida pel Museu de Menorca en els anys vuitanta i més recentment en el 2010.