Mare de Déu de Gràcia, les festes de més arrelament

Durant tot l’estiu se celebren en la capital de la illa una sèrie de festejos de menor entitat que antecedeixen a les festes patronals.

Igual que a gran part del Mediterrani, se celebra la vespra de Sant Joan, el 23 de juny. Durant les festes de Sant Pere (29 de juny), les activitats es concentren en el port de Maó. Hi ha regates d’embarcacions menorquines, revetlles i jocs per a nens (és capallet).

El 16 de juliol, la Verge del Carme, se celebra amb una processó marinera que acaba a la base naval del port, on els assistents entonen la Salve Marinera en honor a la Verge.

No obstant això, les festes de més arrelament són les de la Verge de Gràcia, que se celebren els dies 7, 8 i 9 de setembre. Les festes de Maó o festes de la Mare de Déu de Gràcia no tenen la fama de les de Ciutadella, però també resulten molt vistoses i animades.

A primeres hores de la tarda, la ciutat ja irradia d’alegria amb els gegants i capgrossos que, acompanyats per la banda municipal, donen tornades per diferents carrers. També els acompanyen menorquins i menorquines que vestits amb les robes típiques de la illa, ballen les seves cançons al ritme de castanyola.

D’altra banda, a l’hora assenyalada en el programa de festes de Gràcia i coincidint amb la repicada de les campanes que anuncia l’inici de la festa, el Fabioler es presenta al Caixer Batlle i sol·licita permís per a iniciar la Recollida. En primer lloc, es recull al Caixer Fadrí i tornen a l’Ajuntament, on es fa el lliurament de la bandera, i continuen després amb la Recollida de la resta de la Qualcada.

A l’hora concertada, la Qualcada es dirigeix a l’Ermita de Gràcia a participar en la celebració de les Completes. Per a entrar a l’església, es col·loquen en formació de major a menor, segons l’edat, al so del fabiol i el tambor.

Acabada la celebració, es dirigeixen a la plaça de l’Ajuntament on el Caixer Batlle acompanyat del Caixer Capellà sol·licita l’inici del jaleo. Quan acaben les 3 voltes de jaleo, es farà el Caragol pel nucli antic, que es diu “caragol del Pont de Sant Roc”.

Ceremonial del Dissabte de Gràcia

Ja en el dia de Gràcia, al matí, a l’hora indicada en el programa de festes, el Fabioler va a l’Ajuntament a demanar permís per a recollir la Qualcada. Es repeteix el cerimonial del dia abans, i es va a cercar primer al Caixer Fadrí i després a la resta de caixers i cavallers. Constituïda la Qualcada i lliurada ja la bandera, es recorren els carrers i places del poble fixades en l’itinerari. Una estona abans de l’hora de la missa, els cavallers deixen els cavalls i es dirigeixen en formació a cercar a la Verge. La Verge és duta cap a l’església escortada pels Caixers. Primer entren els sacerdots i els caixers que duen la Verge, després entra el Caixer batlle i el caixer capellà i, més tard, tots els altres. Durant l’oferiment es reparteix el aiguarròs. Acabada la missa, els caixers retornen a la Verge amb el mateix protocol que en el moment de la recollida.

A la plaça de l’Ajuntament, enfront de l’Església de Santa María, el Caixer batlle i el Caixer Capellà donen obertura al jaleo. Al ritme de la música salten els cavalls i la multitud de gent que abarrota la plaça de la Constitució. Tots els bars pròxims a la plaça estan oberts i ofereixen la típica pomada, condiment essencial de les festes.

Interpretant els músics cançons tradicionals menorquines, es lliura a cada caixer una canya verda i una cullera de plata com trofeu. Tot seguit, s’interpreten cançons vermeneres com la samba, Paquito el chocolatero,…

Més tard, els regidors de les festes de Gràcia, així com el pregoner i personalitats del municipi procedeixen a llençar, des de l’Ajuntament, les conegudes “botes de vi” a la multitud. A més de ser un bonic record per a aquell que aconsegueix fer-se amb una, a l’interior de la mateixa es troba una petita quantitat de vi negre.

A la tarda, se celebren les Corregudes en el Cós de Gràcia. En la mateixa participa una part de la Qualcada. Competeixen de dos en dos i a la volta van abraçats des dels seus cavalls. Al capvespre s’instal·la un mercat medieval que abasta tots els carrers cèntrics de Maó i que romandran oberts fins a altes hores de la nit. A més, també s’instal·la una fira on els nens poden pujar-se a les atraccions, sopar i seguir gaudint de l’ambient maonès.

A la nit, el port de Maó es torna per als vianants. Hi ha instal·lats diferents escenaris en els quals el turista pot gaudir de diversos estils musicals, mentre degusta el millor menjar illenc. La fi de festa, amb els focs artificials aquàtics, és un espectacle impressionant, sense parangó en la illa. Els focs artificials se celebren la nit dels dies 8 i 9 a les 24:00h.