La festa més emblemàtica de Menorca

No hi ha memòria de la institució d’aquestes festes de Sant Joan, no obstant això sembla que aquesta es remunta a mitjan segle XIV o que, almenys, els seus fundadors van voler acomodar-se als costums d’aquell segle. Així semblen justificar-ho els jocs que actualment es conserven en la tarda del dia de la festa, en el passeig de San Juan i que són resavis d’aquelles justes i tornejos tan en voga en aquells temps. L’opinió més estesa és que l’origen de les nostres festes de Ciutadella cal buscar-lo en els Cavallers de San Juan de Malta, que vinguts a Menorca amb Alfons III d’Aragó s’establirien a la nostra illa i que, fundada la obreria de Sant Joan d’Artrutx per a la cura de l’església de Sant Joan, un dels seus membres passaria a formar part dels obrers com representant de la noblesa, i aquest presidiria els festejos i la cavalcada que aniria precedida de la bandera amb la Creu de l’Ordre, costum que ha vingut perpetuant-se fins als nostres dies.

Les festes de Sant Joan són avui una festa eminentment popular, la més popular sens dubte de la Illa, que atreu a gran nombre de forasters i que arrossega darrere de si el nostre entusiasme. Tres dies abasten la festa Sant Joan: el dia d’és be, la vigília i el dia de Sant Joan.

El dia “d’es be”, la vigília i el dia de Sant Joan

El dia d’és be se celebra sempre el diumenge anterior a la festa. Reunida la junta de caixers en el palau del Caixer Senyor a això de les nou del matí, aquest lliura oficialment la bandera al Caixer Fadrí, toca per primera vegada el tambor i s’engega la comitiva que visita a les autoritats, propietaris i colons convidant-los a les pròximes festes. Els precedeix un home vestit amb dues pells, nus els seus peus i braços que van assenyalats amb creus encarnades, amb una espècie de visera en el front en la qual va brodat un Agnus Dei i duent a coll un anyell viu i molt adornat. Els segueix el pregoner tocant el tamborí i el caramullo, el Caixer Fadrí, el Caixer Menestral i els Caixers Pagesos amb dues safates de plata, i finalment el Caixer Senyor i la Capellana.

Uns dies abans, la família del pagès neteja l’animal perquè estigui blanc i lluent en el seu moment. El dissabte el baixen cap al poble. A l’anyell el vetllen tota la nit, però no només la família del pagès sinó també gent del poble. L’home que ho duu sobre els seus muscles, s’homo d’és be, sol ser el gendre del Caixer pagès que ha donat l’anyell o també un fill, però sempre és ell qui ho tria. La tarda del dia 23 de juny (vigília de sant Juan) està protagonitzada pels caragols en el Born i en els carrers del Conquistador, Quadrado i Santa Clara. Consisteixen en tres voltes que donen els cavalls en un lloc determinat.

Antigament el caragol del Born no era més que una simple salutació de vènia que es feia al Sr. Governador abans d’emprendre el romiatge a l’església de Sant Joan. En Festes de Sant Joan Ciutadella, i presidides pel majordom eclesiàstic, es canten solemnes Completes, costum antiguíssima observada per totes les Obreries i Confraries, fins a la seva extinció, en la vigília dels seus respectius Patrons. De retorn, es dirigeix la cavalcada al carrer de José Mª Quadrado, a l’àrea compresa entre la sagristia de la Catedral i la desembocadura del carrer Sant Clara.

El caragol de Santa Clara tenia com objecte anar a saludar a aquelles religioses situades en el Convent de Clarisses, germanes i parents del Caixer Senyor. Avui la cosa ha canviat molt; les monges no presencien ja acte algun de la festa i el caragol es fa interminable. En aquelles cases es reuneix la gent jove i entre galantejos i riures, es convida als genets a entrar amb els cavalls a les cases fent córrer a les noies que aplaudeixen entre una pluja d’avellanes.

A les 9 de la nit, amb un repic de campanes s’anuncien les tradicionals fogates. La matinada de Sant Joan comença tot just clareja el dia i ja s’escolta el so del tamborí del fabiol pels carrers de Ciutadella anunciant la festa i congregant novament la Cavalcada. La recollida començarà a les vuit del matí i a les nou, completada la Qualcada, es donen una o dues voltes per Santa Clara i cavalls i cavallers baixen al Pla pel Bastió de sa Font i allí fan un caragol de tres voltes.

Acabat el caragol, els Caixers Senyor i Capellana desmunten i solen dirigir-se a un dels horts del Pla, horts del Pla, per a veure des d’allí els jocs d’es Pla. Els jocs d’es Pla és una de les imatges més conegudes de la festa i és emocionant veure com el cavall comença a galopar enfilant recte cap a la ensortilla, el córrer dels cavallers abraçats o el trencament de les carotes… tot això conforma els jocs de matí i tarda a Es Pla.