Menorca, espècies úniques a l’aire lliure

No podem començar a donar detalls al voltant de les emblemàtiques espècies que configuren aquest magnífic i preservat entorn, sense fer esment, en primer lloc, a les vaques. Majoritàriament frisones (hi ha a més la “vaca vermella”: raça autòctona), tenen un paper protagonista a l’illa de Menorca. A més de configurar una bella estampa rural, constitueixen la base de la ramaderia insular i la seva llet és la matèria primera per a la producció del saborós i arxiconegut formatge amb denominació d’origenFormatge Mahón-Menorca.

No menys importants són els cavalls de raça menorquina, presents en les festes populars i espectacles eqüestres, tant a nivell nacional com internacional, caracteritzats pel seu color negre, primes i llargues extremitats, ulls arrodonits, esvelta i majestuosa silueta.
En aquest sentit, destacats dels mamífers referents a l’illa, procedim a continuació a detallar la fauna de Menorca en atenció als àmbits terrestre, aeri i marí:
La fauna animal terrestre la componen petits mamífers, rèptils, insectes i nombroses aus. Entre els primers podem trobar fures, eriçons, marts, conills, ratpenats, ratolins de camp, … Entre els rèptils destaquen el ferreret (Alytes muletensis), la tortuga mediterrània, les sargantanes (“sargantana”: una de les icones més emblemàtics de la illa, d’entre les quals destaca una espècie estrictament protegida només present en els illots dels voltants-Illa de l’Aire- de dors negre i ventre blau metàl•lic: Podarcis lifordi lifordi), i, finalment, algunes serps de mida petita ien cap cas verinoses.
En aquesta línia, per a tots aquells que vulguin conèixer la gran diversitat d’insectes a Menorca, recomanem una visita al Museu de Binisues per gaudir d’una completa i valuosa col•lecció, en un entorn natural i protegit.

Per la seva banda, les aus són el grup amb més presència a l’illa. La situació estratègica de l’illa fa que sigui un territori on abunden les visites d’aus migratòries que travessen la Mediterrània per traspassar els continents europeu i africà.

Exemples comuns: pit-rojos (Erithacus rubecula), abellerols (Merops apiaster), tords (Turdus), busqueretes (família Sylviidae), estornells (família Sturnidae), orenetes (Hirundo rustica), falziots (Apus apus), etc.Així mateix, també és terra de nidificants, entre els quals destaquen la Baldrige pufí baleàrica (Puffinus mauretanicus), el Corb Marí (Phalacrocorax aristotelis), el Marineret (Hydrobates pelagicus), el milà reial (Milvus milvus), l’àguila pescadora (Pandion haliaetus ), el xoriços (Falco tinnunculus), el Falcó (Falco peregrinus), la Perdiu (Alectoris rufa), la Guatlera (Coturnix coturnix), Cames de Jonc (Himantopus himantopus), la Gavina Corsa (Larus audouinii), el Tudó (Columba palombus), la Tórtora (Streptopelia turtur), Òliba (Tyto alba), Puput (Upupa epops), Oronella (Hirundo rustica), Tord negre (Turdus merula), Busqueret Roig (Sylvia undata), Cadernera (Carduelis carduelis), i el Verderol (Carduelis chloris).

Finalment, entre la gran diversitat marinadestaquem els següents exemplars: el Rap (Lophius piscatorius), el Pedaç (Bothus podes podes), el Cap Roig (Scorpanea scrofra), la Rascla (Scorpaena porcus), el Serrà (Helicolenus lactylopterus), la Rabosa (Parablennius gattorugine), el espets (Sphyraena Sphyraena), el Gallerbo (Lipophrys gall d’indi), l’Emperador (Peix espasa), el Tonyina Roig (Thunnus thynnus), el Peix verd o Envit (Thalassoma gall dindi), el raor (Xyrichthys novacula ), la Donzella (Coris julis), la salpa (SARP salpa), la Daurada (Sparus aurata), la Oblada (Oblada melanura), la Variada o Mojarra (Diplodus vulgaris), el sard (Diplodus sargus), el esparralls o Esparrall (Diplodus annularis), el Roger de roca o Moll (Mullus surmuletus), el Mero (Etinephelus marginatus), el Serrà (Serranus cabrilla), el gató (Scyliorhinus canícula), la Tintorera (Prionace glauca) i, finalment, la Llissa o Pardet (Mugil cephalus) que generalment estan presents en els ports naturals i cales.