Vine a descobrir la natura de Menorca

La vegetació de Menorca, típicament mediterrània, és majoritàriament forestal, protagonitzada per l’ullastre (Prasio-Oleetum silvestris) a la zona d’Es Migjorn (representant un 45%) y l’alzinar (Cyclamini balearici-Quercetum ilicis) a les muntanyes interiors i barrancs (representant el 15%), a més de pinedes, marines, savines prop de les platges i diferents tamarells (Tamarix).

En un nivell més baix, comprès per vegetació arbòria, arbustiva, aquàtica o rupícola de tipus azonal, trobem llentiscle (Daphne gnidium), arboç (Arbustus unedo), bruc (Erica vagans), bruc d’hivern (Erica multiflora), ginesta (Faboideae), murta (Myrtus), ginebre (Juniperus communis), baladres (Nerium oleander), esbarzers (Aristolochia baetica), margalló (Chamaerops humilis), aladern (Rhamnus alaternus), arbequina (Olea europea), Parietaria judaica (Parietaria Diffuso), romaní ( Rosmarinus officinalis), estepa blanca (Cistus albidus), guardalobo (Osyris alba), trèvol blanc (Trifolium nigrescens), trèvol mascle (Lotus cytisoides), enclóver (Hedysarum coronarium), balsamina (Salvia verbenaca), Candilera (Phlomis italica), pastanaga vora (Daucus carota), Boch (Dorycnium pentaphyllum), canyaferla (Ferula communis), rusc (Ruscus aculeatus), fonoll marí (Crithmum maritimum), estepa borrera (Cistus salviifolius) i jonc Bovalar (Scirpus maritimus) en zones dunars i humides, argelagues espinoses (Calicotome spinosa), llentia d’aigua (Lemna gibba), Agraz marí (Ephedra fragilis), líquens (Lecanoromycetes) i els anomenats localment socarrells (Anthyllis hystrix) que, sotmesos al vent ia la salinitat, es posa al costat al litoral ( costa nord), sovint, en les proximitats a barrancs.

Menys abundants, però no per això menys representatives, són les liliàcies (Liliàcies), amb exemplars tan característics com la Porrassa o caramuixa (Asphodelus aestivus), la ceba marina (Urginea marítima), la ceba bollina (Asphodelus fistulosus), i l’espàrrec silvestre (Asparagus stipularis), les amarilidáceas (Amaryllidaceae), fàcilment reconegudes per les seves flors trímeres disposades en inflorescències similars a umbel, com el lliri de sorra (Pancratium maritimum), el lliri borda (Narcissus tazetta) o l’atzavara (Agave americana); les Iridàcies (Iridaceae), amb dos exemplars ben coneguts pels menorquins, com indiquen els diferents noms populars que se li atribueixen: el rossinyol o Espaseta o xuclamel o Coltell (Gladiolus Illyricus) i el Gínjol groc o espadella (I. pseudacorus); les gramínies o poàcies (Poaceae), abundants a l’illa, i entre les quals citarem el Càrritx (Ampelodesmos mauritanica), el canyís (Phragmites australis), el Gramona (Cynodon dactylon) i la Cugula (Avena barbata), les aràcies (Araceae ) entre les quals destaquen el Frare Cugota (Arisarum vulgare), la rapa mosquera (Dracunculus muscivorus), la fulla d’Eva (Colocasia esculenta), la fulla de trauma (Montsere deliciosa), el lliri blanc (Zantedeschia aethiopica) i el margalló (Chamaerops humilis), a més d’algunes orquídies (Orchidaceae), entre les quals destaquen la Ophrys lutea, localment coneguda com les mosques Grogues, la Ophrys speculum o mosques blaves que, probablement, són les més belles de les diferents espècies d ‘Ophrys que neixen en el camp menorquí, i les Anacamptis pyramidalis i Ophrys tridentata, les més freqüents.

* A tot això, afegir que la llista d’espècies vegetals ha estat confeccionat en atenció a l’abundància, importància i reconeixement a l’illa de les mateixes, sense pretensió de presentar una llista tancada i / o exhaustiva. El determinant d’aquesta secció és familiaritzar-se amb la vegetació menorquina més popular entre illencs i apassionats de la natura.