Peix i marisc de Menorca

La cuina de peix i marisc s’ha convertit en l’estrella de la gastronomia menorquina, especialment la cèlebre caldereta de llagosta, la meca de la qual és el port de Fornells. Sobre un fons de ceba, tomàquet, all i julivert s’afegeix la llagosta trossejada i es cou a foc viu. La sopa resultant se serveix amb pa, i el correcte és deixar reposar el brou des del dia anterior a la seva consumició.

Especialitats, embotits i rebosteria menorquina

Plats menorquins molt convincents són la caldereta de nero, el nero a la graella amb salsa maonesa, l’orada al forn, els calamars a la graella, la sopa de tortuga, els rogers en parrillada o al forn amb patates, les escopinyes (cloïsses que es mengen crues amb llimona o al forn amb una barreja de pa rallat, julivert i all), els dàtils (que es couen amb jerez i julivert), els peus de cabrit (arca pelosa) i els cornets (caragoles marines).

També són populars el arròs de la terra, l’empanada de carn de be i el oliaigu, parent de les sopes mallorquines, a força de brou amb verdures i rodanxes de pa sec. A l’estiu, es menja acompanyat de figues tendres.

Quant als embotits, es confecciona la típica sobrassada, més fina i menys picant que la mallorquina, i la llonganissa coneguda com carn i xua, preparada amb carn magra, barrejada amb cansalada tallada a petits quadres i adobada amb sal i pebre, que mai manca en les excursions o menjars campestres. El camot és una llonganissa negra i molt greixant, pràcticament igual al camaiot mallorquí.

Entre les postres, als quals tan aficionats són els menorquins, són famosos els amargs (elaborats amb ametlla), els carquinyols (ametlla i ou ), els crespellets, les ensaïmades, els rubiols, el braç de Gitano i el torró cremat de Mercadal, així com les formatjades (empanades de carn), la coca bamba (coca que es pren en les festes patronals amb xocolata calenta) i les coques de tomàtiga (coques de tomàquet) de Ciutadella.