Passió pel vi

Antigament, es deia que un menjar sense vi era com un dia sense sol, o bé, com deia el novel·lista i dramaturg francès, Alexandre Dumas, el vi és la part espiritual de la gastronomia o la part intel·lectual del menjar.

En la nostra civilització és molt difícil alimentar-se sense beure, si bé la beguda pot ser molt diversa, des del vi fins a la sangría, passant per l’aigua, sidra, cervesa, sucs, etc. En particular, les begudes moderadament alcohòliques acompanyen bé l’aliment quotidià, ja que són lleugeres, alimentoses, espirituals i fins i tot afavoreixen la digestió.

Són nombrosos els estudis que exalten les virtuts del vi afirmant que té efectes beneficiosos per la disminució del risc de malalties cardiovasculars, a causa de la presència de compostos naturals, com l’àcid tànnic, que prevenen la formació de plaquetes i de coàguls en les artèries coronàries. També millora les funcions cognitives i contribueix a reduir l’estrès, tan lligat als atacs del cor, el mal humor, els estats depressius lleus,… a més de ser un element cabdal de la saludable dieta mediterrània.

Factors determinants, Producció i Cellers

Per la seva banda, el paper que juguen el clima i el sòl en el desenvolupament del vinya és decisiu. Factors com la temperatura, les pluges, el vent, la humitat o el grau d’insolació determinaran l’elaboració de vins d’estils diferenciats, doncs les diferents variables climatològiques intervenen en el desenvolupament del cep, en l’expressió genètica del raïm i, en conseqüència, en el caràcter del vi.

De les quatre variables climatològiques principals, que defineixen el clima d’una regió, tres són inalterables per l’home: la temperatura, la humitat relativa i la irradiació solar. En canvi, la pluviometria és l’única variable que l’home pot modificar.

En zones de poca precipitació, el viticultor pot aportar aigua mitjançant el reg, i així tenir el control vegetatiu i de la qualitat del raïm. Però en les zones on la pluja, en certs anys, excedeix a les necessitats de la planta, el productor no té capacitat per a eliminar l’aigua sobrant i es converteix en un factor limitant, per a la qualitat del raïm i del vi.

La pluviometria té molt interès per a la nostra zona Mediterrània, on les pluges importants es concentren en algunes primaveres i en gairebé totes les tardors. En canvi, en els tres mesos d’estiu, és gairebé nul·la.

Per aquesta raó, resulta de gran importància per als productors vitivinícoles de Menorca, conèixer la quantitat d’aigua i el moment d’aportar-la als ceps, en cada període del cicle vegetatiu.

Menorca posseeix unes condicions mediambientals excepcionals per al cultiu de la vinya. Disposa d’un sòl de gres, conglomerats i pedra arenassa, entre uns altres, castigat per la forta tramuntana i la sal del mar, que resulta perfecte per al cultiu, a més d’una excel·lent temperatura anual, i una pluviometria que no produeix sobrants però que amb una bona gestió de regadiu, produeix excel·lents resultats.

Entorn dels anys 80, s’inicia de nou l’activitat vitivinícola a Menorca, efectuant-se noves plantacions amb varietats de raïm seleccionades. No obstant això, no serà fins a l’any 2002 quan els vins de Menorca es veuran emparats per la indicació geogràfica de Vi de la Terra, amb la publicació del corresponent reglament, el qual determina les condicions de producció, elaboració, varietats de raïm autoritzades i característiques dels vins.

Actualment, els nous vinyers que s’han creat en la illa ocupen més de 20 hectàrees. Aquests nous vinyers estan distribuïts per tots els municipis i tenen una extensió d’entre 0,5 i 7 hectàrees.

Els vins designats amb l’esment Vins de la Terra Illa de Menorca han de procedir exclusivament de ceps plantats a Menorca de les varietats següents:

Negres: Cabernet Sauvignon, Merlot, Monestrell, Tempranillo i Syrah.

Blancs: Chardonnay, Macabeo, Malvasia, Moscatel, Parellada i Moll.

Les pràctiques de cultiu han de ser tradicionals per a aconseguir així raïms de la millor qualitat. Per això, la densitat de la plantació està limitada a 5.300 ceps per hectàrea i la producció màxima per hectàrea està limitada a 8.000 quilograms per a totes les varietats de raïms.

La verema es fa amb la major cura i es dedica exclusivament a l’elaboració de vins protegits de raïm sa, amb el grau de maduresa necessari i una graduació alcohòlica volumètrica natural mínima del 11,5% per a les varietats blanques i del 12% per a les varietats negres.

Totes les ampolles amb indicació geogràfica Vi de la Terra Illa de Menorca que es comercialitzen, duen incorporat, en el corresponent logotip, el nombre de control assignat per la Direcció Insular de Menorca del Consell Insular de Menorca, que és l’organisme encarregat del control i la certificació del Vi de la Terra Illa de Menorca.

Finalment, comentar que en 2006 va néixer l’Associació ViMenorca para reunir a la majoria de elaboradores de vi acollits a la denominació d’origen Vi de la Terra, Illa de Menorca.

CELLERS a Menorca:

Mahón (Maó) i voltants:

-Bodegas Binifadet (Sant Lluís)

-Bodegas Sa Forana (Sant Climent)

-Vinya Sa Cudia (Maó-Ctra. Es Grau)

Alaior:

-Bodegas Rubí del Mediterráneo

Es Mercadal:

-Ferrer de Montpalau

Ferreries:

-Hort Sant Patrici

Ciutadella:

-Vinyes BiniTord