Nombroses incursions turques

Els enfrontaments entre la pagesia i la noblesa terratinent de Menorca van caracteritzar els segles XIV i XV.

L’arribada a Espanya de Carles I l’any 1517 no va millorar la situació de la illa. A l’escassesa, les fams i les epidèmies es van anar a afegir les incursions turques a Maó l’any 1535 i Ciutadella en 1558 pels bajeles de Kheir-ed-Din, Barbarroja. La presa de Tunis per les tropes de l’emperador va tenir com resposta el saqueig de Maó per part del famós pirata, que va arribar a aquesta ciutat al comandament d’una esquadra formada per trenta veles i dos mil cinc-cents homes. Els maoneses van oposar resistència a l’atac, però els síndics i capitans van pactar amb el turc, obrint-li les portes de la plaça, que va quedar destruïda.

El dia de la desgràcia

Com a conseqüència d’aquests atacs, l’any 1554 Felip II va ordenar l’inici dels treballs de construcció del Fort de Sant Felip per a protegir l’entrada al port de Maó i reforçar la defensa de la ciutat.

Mentrestant, l’any 1558, el turc Mustafá Pialí, al comandament d’una esquadra formada per cent cinquanta veles i més de quinze mil homes, va arribar al port de Ciutadella, on va trobar una forta oposició per part dels ciutadellencs. La defensa es va perllongar fins que el denominat dia de sa desgràcia les tropes turques van assolir obrir-se pas penetrant per un buit obert en la muralla. L’obelisc de la plaça des Born commemora la valenta resistència dels locals davant la invasió.

L’escassa rendibilitat econòmica de la illa i el temor que les incursions pirates poguessin repetir-se van fer plantejar-se a Felip II la possibilitat d’abandonar Menorca en 1570, ja que el monarca va arribar a considerar indefensable la posició. No obstant això, la resistència dels menorquins va fer desistir al rei de semblant propòsit.