Vàndals, bizantins i normands

Empesos els vàndals pels gods, es van establir en el sud i llevant de la península, i poc amants de tranquil·litat i repòs, van projectar estendre els seus dominis per les costes d’Àfrica. Amb la caiguda de l’Imperi Romà, Menorca va sofrir l’any 427 la invasió dels vàndals al comandament de Genserico, qui van tractar d’imposar l’arrianisme a la població.

Després de la victòria dels bizantins sobre els perses, els exèrcits de Bizanci van poder actuar en altres adreces, això, juntament amb el fet que els vàndals estaven immersos en lluites internes, va facilitar que els bizantins conquistessin les Illes Balears. D’aquesta manera, a l’any 534 l’Imperi Bizantí s’annexiona les illes i restaura el catolicisme en les mateixes. D’aquesta època destaca la basílica paleocristiana de Son Bou a Alaior.

Corria el segle IX, quan els normands, salvatges i desanimades hordes descendents de Dinamarca i de l’Escandinàvia, envaïen les costes d’Anglaterra, França, Itàlia i les d’Espanya, a la recerca de pobles que saquejar i botí que recollir, sense atendre a les seves creences religioses i guiades solament per la seva set de destrucció, de rapinya i de matança.

De les costes espanyoles van caure sobre les costes africanes, i després de passar a degolla la ciutat de Nachor, es van dirigir a les Illes Balears, escometent a Mallorca i després a Menorca, les quals van anar bàrbarament despoblades a viva força, segons explica el cronicó de Sebastià de Salamanca (Gladio eas depopulaverunt).