Jaume I d’Aragó

L’any 1229 Jaume I d’Aragó va assolir sotmetre als musulmans de Menorca i convertir-los en tributaris del seu regne mitjançant un ardit. La incorporació de Menorca a la Corona d’Aragó es va portar a terme en dues fases: la primera per un pacte, el Tractat de Capdepera de l’any 1231, pel qual els illencs musulmans pagaven un tribut al rei Jaume I. La segona va ser la conquesta definitiva, que es va portar a terme l’any 1286 per Alfons III.

El monarca aragonès va exercir una poderosa influència en la illa que, no obstant això, va seguir administrada pels musulmans. En 1282 Abú Omar Hakan Ben Caid va accedir al càrrec de moixerif de Menorca i, al saber de la intenció de Pedro III d’organitzar una expedició de càstig contra les ciutats mores del nord d’Àfrica, les va prevenir, pel que a l’arribar el monarca les places africanes estaven preparades per a la defensa. Com a venjança, Pedro III va decidir annexionar-se Menorca, però va morir l’any 1285 sense veure complert el seu projecte.

Alfons III d’Aragó

El seu fill, Alfonso III d’Aragó, li va succeir en el tron i es va proposar portar a terme la tasca que el seu pare no va poder culminar. Després d’un intent infructuós d’arribar a les costes de Ciutadella, impedit per un fort temporal de Tramuntana, Alfonso III va desembarcar l’any 1287 en el port de Maó, a la Illa dels Conills, denominada des de llavors Illa del Rei.

Per fi, el 17 de gener, festivitat de Sant Antoni, sembla ser que catalans i aragonesos, en ordre de batalla i guiats per el seu impetuós monarca, van arremetre valerosament contra la morisma en els turons anomenats de Sant Jordi. I és fama que sobre un altell que es va anomenar “Puig den Degollador”, es va lliurar un aferrissat combat, que va acabar amb una horrible matança i amb el triomf decisiu del monarca aragonès.

El moixerif i les tropes musulmanes, derrotades a la batalla de Maó, es van retirar a la fortalesa de Santa Àgueda, fins que el 21 de gener de 1287 es van rendir a l’exèrcit cristià.

Per ordre del rei van ser reforçades les defenses de Maó, Ciutadella i el castell de Santa Àgueda. Després de les capitulacions de Santa Àgueda es van repartir les terres, d’acord amb el sistema feudal, entre els cavallers catalans que havien combatut contra els musulmans a la batalla de Maó. D’aquest repartiment de terres van sorgir les anomenades cavallerías o feus, origen de l’aristocràcia menorquina que floriria durant el segle XVII.

En resum, els segles XIV i XV són turbulents dintre el context de crisi general que afecta a tota l’Europa Occidental. Trobem lluites socials, crisis econòmiques, conflictes civils i epidèmies que delmen la població. Però també s’estableixen les bases del poblament actual amb la fundació de viles com Alaior, les arrels de la propietat agrària, els fonaments de l’economia basada en el cultiu de cereals, la ramaderia, la manufactura tèxtil i el comerç exterior. D’aquesta manera, podem afirmar que el poble de Menorca sorgeix amb la conquesta de l’any 1287.