El trasllat de la capital

En el segle XVIII Menorca es veu condicionada pels enfrontaments entre les potències europees. Així, viurà successivament sota governs britànic (1713-1756), francès (1756-1763), britànic (1763-1782), espanyol (1782-1798), britànic (1798-1802) i, finalment, espanyol (a partir de 1802). A pesar dels diferents canvis de sobirania, la illa experimenta un fort creixement demogràfic, una expansió de la producció agrícola, un desenvolupament de les activitats relacionades amb el comerç i la navegació i en el camp de la cultura un notable dinamisme.

A principis del segle XVIII va esdevenir la primera ocupació anglesa, que va constituir una de les èpoques de major desenvolupament econòmic i esplendor cultural que ha conegut Menorca.

El coronel Richard Kane (1660-1736) va ser el primer governador anglès. Enfront de l’oposició que les tropes britàniques van trobar per part de la noblesa i el clergat ciutadallencs, Kane, en atenció a la importància estratègica del seu port, va decidir traslladar la capital de la illa de Ciutadella a Maó.

El Tractat de París

Richard Kane va introduir nombroses millores en l’agricultura que van augmentar la superfície conreada. Es va importar la enclova, una planta ornamental que a mitjan segle XIX seria utilitzada com farratge, i va manar construir el famós Camí de’n Kane, que unia el castell de Sant Felip amb Ciutadella, avui convertit en un camí veïnal que encara pot transitar-se amb vehicle.

Així mateix, el governador va impulsar el desenvolupament del transport marítim, va acabar amb la Inquisició, va restaurar l’antic dret menorquí i va mantenir el català com idioma oficial.

La primera etapa de dominació anglesa va acabar en 1756, al ser arrabassada la illa als britànics enmig dels avatars de la Guerra dels Set Anys per les tropes franceses del duc de Richelieu i del marquès de la Galissonnière. La sobirania francesa es va perllongar fins a 1763, data del Tractat de París, que establia la restitució de Menorca a Gran Bretanya.

En aquest breu lapse de temps es va fundar el poble de Sant Lluís, caracteritzat pel seu traçat regular, i es va construir el Camí de Cavalls, que voreja la illa.

En 1763, doncs, s’inicia la segona ocupació britànica de Menorca, que no va tenir efectes tan positius com l’anterior, encara que durant aquest període es va fundar el poble de Georgestown, l’actual Es Castell.

En 1769 els illencs construeixen l’església de San Cristóbal, origen del poble des Migjorn Gran.