Cecilio Metelo, “El Baleàric”

Gairebé un segle mitja entre la data de la batalla de Zama (201 a.C) que va posar fi a l’imperi cartaginès i la conquesta de les Balears pel cònsol Cinquè Cecilio Metelo, anomenat a causa de la seva gesta “el Baleàric”.

D’aquesta manera, l’any 123 a.C. comença la dominació romana a Menorca, coincidint amb la conquesta de les illes per part de Cecilio Metelo amb la finalitat d’assegurar el tràfic marítim entre la metròpoli i la Península Ibèrica. Va ser precisament en aquest moment quan Maó, anomenada Portus Magonis pels romans, va arribar l’estatus de municipi.

La dominació romana i els seus llegats

En aquesta mateixa línia, Menorca va ser denominada llavors Minorca, per la seva menor grandària en relació a la veïna illa de Mallorca. Ambdues van passar a formar part de la província Tarragonina i, amb la reforma de l’emperador Diocleciano, de la Cartaginesa. L’any 400 les Illes Balears van constituir una província pròpia i Jamnona (Ciutadella) es va constituir en municipi i seu del primer Bisbat cristià.

Roma portaria a Menorca l’assossec i la pau tan necessaris després dels infortunis passats, i avançaria la seva agricultura amb els nous utensilis de llebrenca, amb la importació de bestiars i amb l’obertura de camins carreteres. D’entre els llegats més importants de la romanització destaquen el llatí, que va evolucionar cap a les llengües romàniques (català, castellà, gallec, italià, francès) i el dret romà, que ha estat la base de l’actual legislació jurídica.

Com a restes importants de la dominació romana cal esmentar la fortalesa construïda en el cim de la forest de Santa Àgueda, el campament excavat en el cap de Cavallería, les inscripcions llatines de la denominada Cova de Jurat, a Cales Coves. D’aquesta època daten les basíliques paleocristianes de Son Bou, Fornàs de Torrelló, Cap de Fornells i de la Illa del Rei.