Període pretalaiòtic

Menorca té una prehistòria molt recent, sobretot si la comparem amb altres cultures prehistòriques que han florit en el seu entorn illenc i continental. Les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília, el Llenguadoc i la Provença, Catalunya i València i també les diferents regions del Magrib havien desenvolupat civilitzacions importants quan les Balears encara restaven sense població humana. La insularitat i la falta de recursos alimentosos suposaven una barrera que frenava l’ocupació.

En aquesta línia, encara que probablement el territori menorquí va estar habitat amb anterioritat, els testimoniatges més remots que han arribat fins als nostres dies corresponen a l’inici de l’Edat de Bronze, al període denominat pretalaiòtic, que abasta, aproximadament, des de l’any 2000 al 1200 abans de Crist.

Aparentment pacífics van ser els caçadors i recol·lectors que van habitar els poblats menorquins durant aquest període. Com a refugi, van utilitzar des d’un començament les coves naturals. No obstant això, aviat van començar a aparèixer petits poblats dispersos, generalment formats per no més de 10 habitatges.

Esment a part mereixen les construccions funeràries, de planta similar a la de les cases (planta allargada i rematada en un dels extrems per un absis semicircular o apuntat), que reben el nom de navetes per la seva forma de nau invertida; en el seu interior alberguen una o dos càmeres superposades, a les quals s’accedeix pel seu corredor. Les més cèlebres són la Naveta d’es Tudons i les de Rafal Rubí.

Talaiots i Taules

D’altra banda, coincidint amb l’època de major esplendor de la cultura megalítica, en l’any 1200 abans de Crist s’inicia el període talaiòtic.

L’abundància de jaciments (entorn a uns tres-cents) d’aquesta etapa ha determinat que la illa hagi estat catalogada com un veritable museu a l’aire lliure.

El Talaiot és l’element arquitectònic que dóna nom a aquest període. Es tracta de construccions troncocòniques de pedra amb planta circular, semicircular o quadrada. Només en contades ocasions disposen d’una càmera interior. Es localitzen en petites elevacions del terreny i van poder tenir una funció defensiva, o bé servir com punt d’observació, magatzem o habitatge.

Per la seva banda, la Taula és un element exclusiu de la cultura megalítica menorquina. Consisteix en una gran llosa rectangular, col·locada en posició vertical, sobre la qual es dóna suport una altra transversalment, formant una estructura semblant a una”T”. De grans dimensions, algunes poden arribar a pesar al voltant de vint-i-cinc tones. Sol estar envoltada d’un recinte amb forma de ferradura i sembla provat que el conjunt tenia una funció sagrada, ja que en alguns d’ells han estat trobats restes de sacrificis religiosos.