L’església, iniciada el 1750, es va ampliar a finals del segle XVIII per augmentar-ne la capacitat. Es va afegir un cor sobre el portal major, tres braços del creuer coberts amb voltes de mig canó, i una cúpula de mitja esfera que va aportar més lluminositat. A la dècada del 1850 es va ampliar el presbiteri i es va construir una nova sagristia.
L’interior és senzill, lluminós i sense ornamentació, amb una nau única, capelles laterals connectades i un absis quadrangular amb un absidiol semicircular decorat amb estries concèntriques. El 1861 es va finalitzar la capella del Santíssim, amb absis i cúpula amb llanterna. Durant la Guerra Civil, les imatges de l’església van ser destruïdes.